El mon sobre rodes

Al final va aconseguir entrar a l' illa i tot que li havia sortit bé, hi havia emoció en acabar el seu viatge. Havia de pujar al tren que va a Nàpols i el va localitzar. Quan va baixar de la cadira el conductor va fer un crit al darrer seu i el va mirar de dalt a baix. Aquell home no el volia deixar pujar al tren. Al cap de quinze anys un discapacitat va viatjar sol per Itàlia i va apendre italiá. Va arribar un japonès i va parlar perfecte, el va portar a una cabina del tren, va trobar la seva familia i els va saludar. Ja va començar el viatge a Nàpols i les ùltimes darreres nits va dormir a una illa deserta. Poc després d'arribar, va coneixer un grups de catalans i van anar a explorar Nàpols i Pompeia. A més, va trobar quatre viatgers (dos nois i una noia madrilenys i una noia alemanya ) que havia conegut a Barcelona, i l'endemà anaven a Roma i va trobar una amiga italiana que vivia a Roma. Aquella nit va dormir a un alberg amb els seus nous acompanyants. Havia fet malbè una roda de la cadira i volia aconseguir la roda nova, i va haver de dormir al vaixell en uina illa deserta. Al final ès va acabar bé. Quan va sol recorda les opinions que ha sentit durant al llarg del viatge. Volia acabar el dia dormint al parc del poble que era petit i estava situat a mig cami de Roma.